El primer certamen de Cinema de Viatges en el Motgó es va celebrar amb èxit.

De principi a fi, va ser una delícia treballar amb companyes de viatge tan estupendes com els veïns de Jesús Pobre. Un certamen que va transcórrer sense sobresalts. Custodiat amb benevolència per aquesta muntanya màgica que és el Montgo.
Un Montgo que convida a viatjar, uns veïns que accepten encantats, i un publique nombrós, atent i que esperem fidel a les pròximes edicions.

Disposats a pedalar, de la mà d’Isabel i Carmelo, àvids de saber més de la seua història, pares i xiquets van omplir la sala amb Cinecicleta.

 

Una sorpresa, generosament aportada per un actor francés però també suec, Stéphan Bertola, va acabar en riures la nostra primera jornada.

El dissabte va començar el dia amb aires de dolçaina, reclam per al poble a continuar viatjant. Continua plena la sala.
Alegria i Katalin Egely

Per a seguir aventures en el mar, en la qual ens va portar Elena Molina i Rêve de Mousse amb un grup de titellaires a Haiti. I una pregunta final sobre la utilitat o no de certes ajudes a països en dificultats.

Tauromàquia i Jaime Alekos ens van traure lagrimas i sanglots. Un curt moment de reflexió, que pensem indispensable, sobre toreros, bous , mentides i altra parafernàlia.

Acudeix Josep Arbiol, amb el seu Mice davall del braç, i potser, un futur acord amb el poble.
Seguim en ruta, i amb la sala plena

Una mica de critica al establishment per a començar, amb Corp i Pablo Polledri

Un viatge pel Japó, atrapats per una guerra, amb Vivienne Barry, i se’ns desborda la sala. Corrent a traure, bancs , banquetas i més cadires,

Ben atapeïts, ens fiquem amb Chema Rodriguez en una furgoneta rumb a l’Índia, en un ultime viatge ple de records i de noves passions.

Arribem al final del dia , amb una Agnès Varda de 90 anys, àgil i maliciosa, guiñándole l’ull a tota la Nouvelle Vague a través de Godard i els seus records, i un viatge per Cares i per Llocs.

Últim dia, a les 11.00, puntuals i desitjosos de continuar viatjant arriben els espectadors.

Vibrant d’emoció , la poesia, sempre present, Miguel Hernández en la veu de José Sacristan i  de Serrat.

Mothertongue i Teresa Sendagorta, ens arrosseguen de continent en continent a la recerca d’una identitat.

Paco Tortosa ens compta la seua manera de viatjar, assossegada i sensualment.

 

Paraules justes de Javier Scotto di Tella Manresa, el nostre alcalde, promeses de futurs viatges.

Una mica d’humor vestit de blau amb Miquel, recordant passades edicions de Ullades al Mon

I s’alça la guanyadora:

Vientos del Pueblo sirio, Mario Hernández, Proem Aid i la Fundació Miguel Hernández

  ..Vientos del pueblo me llevan, vientos del pueblo me arrastran, me esparcen el corazón y me aventan la garganta.. 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.